Ælèd en nean, deit ar en doar,
Ah ! deit ar er manné Calvar,
Eit gobér canveu d’hur Salvér,
Pe ne ven en dud er gobér.
Pe daulan mi d’é boénieu,
Pe chongean én é souffranceu,
P’en da me sperèd d’er Halvar,
Me halon e feut guet glahar.
Sellet, péherion, doh er stad
É péhani é ma hou Tad :
Ur gourôn spern zou ar é bèn
Ha hi plantet bet er vélen.
É zeulegad e zou chairret,
É faç guet er goaid zou rûet ;
Staguet doh er groéz guet tacheu,
É ma ér brassan tourmanteu.
Sellet é gosté digueoret,
Sellet ol é gorv dispennet,
Ha ma ne ouilet a galon,
Ne hoès truhé na compassion.
Peb tra hag én nean hag én doar
E zisco anquin ha glahar :
En hiaul, er stirèd hag el loër,
Guet hirris, e guh ou splandér.
Ha té, péhour cri, ahurtet,
Ne hrès cas na seblant erbet,
Aveit gùélèt merhuel un Doué
Zou ha Dad, ha Salvér, ha Roué.
Crioh-ous enta a galon
Eid er Juiffèd é vourreàuion,
Rac darn a nehai e ouilas
Guet truhé doh-t-hou pe varhuas.
Er ré-zé n’en hanàuent quet
É chongeal é oé faus profet ;
Ha té, péhour, te houi pihue-é,
Te houi é ma gùir Vab de Zoué.
Quel liés péhèd èl e hrès
Doh er groéz hoah en er staguès,
É refresquès é houlieu,
É plantès dônnoh é dacheu.
Mar dé tinérreit ha galon
Én ur huélèt é bassion,
Ouil ha béhedeu guet anquin
Ha ne béhès mui birhuiquin.
Ha hui, ô Jesus, ô men Doué !
A pe achihuein mem buhé,
Reit-t’ein er bonheur, mé hou pèd
D’hou mêlein é misq en Ælèd.
|
