Ag en huéhvèt a Ourhæmeneu en Ilis

◄  Ag er bempèt Gourhæmèn Ag en huéhvèt Gourhæmèn Ag er Sacremanteu   ►


Articl VI.
Ag er huéhvèt a Ourhæmeneu en Ilis.

D'er Sadourn ha d’er Gùinér
É ma Vigil é peb-amzér.


EN Ilis dré er Ourhæmèn-ze e ordrén demb gobér abstinance peb Gùinèr ha peb Sadourn durand er blæ ; de larèt-è, hi e zihuèn dohemb a zaibrein quiq d’er Gùinèr ha d’er Sadourn, nameit ha dé Nendelêq e hum gavehai unan ag en déieu-ze. En abstinance-ze e zou bet ordrénét eit n’ancoehèmb quet é zeliamb dalh-mat bihuein é mortification hac é pénigèn. En Ilis en dès choægét eit quemènt-ce er Gùinèr a gaus de varhue hur Salvér, hac er Sadourn é mémoër ag é interremant, hac eit hur preparein dré er bénigèn de santefiein er Sul.

Peb Éscob en dès er bouvoër d’ordrénein én é Éscopti yuneu ha vigilieu particuliér é circonstanceu extraordinær, èl mei a gaus d’ur séhour bras, d’ur guêrteri, d’ur vocèn, d’ur goal glinhuèt : hac un éstrangeour e hum gav én Éscopti-hont én ur circonstance èl-ce, e zou obligét de yun pé d’obér vigil èl en dud ag el léh. Mæs pe hum gavehai tud ag en Éscopti-ze, dré chanche, én un Éscopti-aral é péhani ne vehai quet ordrénét yun, er-ré ze re vehènt quet ehue obligét de yun. Me lar dré chanche, rac pe yehènt ésprès ér mæz ag ou Éscopti eit cavouét en tu de fraudein el Lezèn, ind e béhehai. Chetui hoah un exampl ar guemènt-ce. Me laqua é permèt Éscob Quimpér d’é bobl daibrein quiq deu pé tri-dé peb-suhun durand er Hoaris : en dud a Éscopti Gùénèd e hum gavehai, dré chanche, é Quimpér en déieu-ze, e eèllebai daibrein quiq just èl en dud ag el léh : mæs pe yehènt ésprès ar zoar Quimpér eit cavouét en tu de zaibrein quiq, ind e béhehai : hac en dud a Quimpér e zehai ar zoar Gùénèd, e béhehai é taibrein quiq en déieu ma vehai permettét daibrein é Éscopti Quimpér. N’en dès quin ræzon a guemènt-ce, nameit ma teliér hum gomportein revè er reglemanteu particuliér ag en Éscopti é péhani en hum gavér hemb fraud na treizoni.