Deit, men Doué, deit ; deit, me Salvér Jesus,
Deit é creis me halon, guet-n-oh é vein eurus.
Bet bermen, ô men Doué, é on bet fariet ;
Donnèt e hran hinihue aveit clasq en hent dret.
Receuet hou croaidur, ô Tad lan a druhé ;
Sellet doh é zareu, ancoéheit é vuhé.
Hemb cess é huannadan, chairret-é me halon ;
Hag hemb cess anquinet, ne houyan mèn é on.
Hui e huél, ô men Doué, er boén e anduran ;
Hui e hel guet ur guir soulagein me inean.
Permettet t’ein hiniw tostat d’hou taul sacret,
Eit soulagein er boén e santan ém sperèd.
Hosti santel ha pur, fournéz a garanté ;
Bara délicius, rantet t’ein er vuhé.
Péh bonheur d’em inean hum sustantein guet Doué,
Ha torrein me séhèd ér fetæn a vuhé.
Ya, Jesus ean-memb, ha nepas é figur,
E za ér Sacremant de vout hé mâgadur.
Me halon de Jesus e zou abéh gloëstret,
Me halon dre Jesus e zou abéh losquet.
Rein e hran d’oh abéh aveid hou caranté,
Me horv ha me inean, me madeu ha buhé.
Hui e ra, ô men Doué, er marw d’er béherion,
Hag er vuhé d’en nemb hou câr a huir galon.