Lan a justiç, mæs nezé hemb truhé,
Doué hur jugeou eid un éternité :
Ag en ær-zé douguet vou hur santanç
Ha d’hi zorrein ne vou mui espéranç.
En dén cablus ag ur péhèd marhuel
E vou taulet ér poénieu éternel ;
Deustou d’er chif, d’er hæ ha d’en anquin,
En tan vanjour ne varhuou birhuiquin.
Ha ni e hel hemb en doujanç vrassan
Hemb quin chongeal ér maleur spontussan,
Ha chom hemb clah, dré er vrassan glahar
Douçat hur juge ha distan é gounar.
En dén santel e yei neoah é peah
Étré divréh un Doué a vadeleah,
E recompanç nezé guet larganté
Ol er poénieu anduret ér vuhé.
Trézein e hrei, gronnet ol a splandér,
Eit mont d’en nean, en œvr ag en amzér :
É creis er joé, é creis en eurustèd,
Doué e dorrou é nan hag é séhèd.
Chongeamb lies èl lehuiné hemb par
E hrata Doué de biw-benac er hâr ;
Labouramb ol aveid arrihue én nean,
Dougamb hur hroéz ha salvamb hur inean.