dehou eit er hondui ér béd-men, e ra inour dehai dré é obereu, dré é gonzeu, dré en doustér ha patiantæd en dès én ou hevir. Un dra horribl-è gùélèt bugalé é tisprisein ou zad hac ou mam, é rein dehai goal seèlleu, rescondeu drougueahus, é hoarhein ar ou defauteu, é hobér bourdeu malicius ar ou houst, e regarh guet-t’ai, é tezirein er marhue dehai, marcè memb doh ou scoein, &c. Él Lezèn ancién é hoai ordrénét laquad d’er marhue en hani e oai malheurus assès eit scoein é dad pé é vam, pé eit rein é valloh dehai.
3.° Er vugalé-zou obligét de sèntein doh ou zad ha doh ou mam. Bugalè, é-mé S. Paul, aboeisset d’hou tad ha d’ou mam ol ér péh-zou revè Doué, rac quemènt ce-zou just... Sèntet parfætemant doh-t’ai é peb-tra, rac quemènt-ce e blige de Zoué. De larèt-è, sèntet doh-t’ai ol ér péh n’en dai quet inemp de Ourhæmeneu Doué na de ré en Ilis : ha mar dehènt a larèt teoh gobér un dra benac dihuènnèt, rét vehai rescond tehai guet S. Pierr, é ma justoh aboeissein de Zoué aveit d’en dud. Obligét vér de sèntein ol ér péh e seèll en tiegueah hac el labour, ha hoah davantage ér péh e seèll er vuhé vat. Réd-è enta sèntein mar ordrénant chervige Doué, monèt d’er Hatechén, tostad d’er Sacremanteu, qùittad er fal gompagnoneaheu, renonciein d’er fal hantiss ha deværranceu dangérus, &c. En aboeissance eit ma vou méritabl dirac Doué, e zeli bout prontt, joyus, carantéus ha hemb hum glêm. Mæs allas ! haval vebai é vehai deit en
