Pajenn:Le Crom - Buhé er Sænt, 1839.djvu/667

N'eo ket bet adlennet ar bajenn-mañ

19 GOClL-MfOUÊL. --SATiT SEWOCII, ABAD. 649 Ped?n er Sam-men en doé lioah er verui dé rnntein hemb cffèd velim er serpandètl. Donnet e ras tVer hnvouét deu zén, péré é oé fjuer foénhuet gotidé dantadur un aire deur, a héhani en ampoéson en doé déja cor-romplet ol ou goêd, ma n'ou doe quet mui calz a amzér de viluiciu. Senoch e ras é beden a voéh ihuel é presance errc c oc énou presant, ha goudé m:t oé arhïhue, ean e dremeinas é zeourne ar ou horv, hng e slerdas ou tlivréh hag ou divarre èl aveit ou difoénhuein ha gohér d‘cr velim sorlie a nehai: ênen zén-zé linm gavas gùellet quentèh. Un dcn a ziar er maezeu, én ur vonnet ur sul d'en officeu d’en iüs ag é bnraes, e gavas lonnèd é hobcr dommage én urparq dehou. N'Iuhti goutantasquet a ou lemel: ean e vennas hoah trouhein coèd eit slanquein en toullad dré béhaniè oent antréet. É punition ag en disprisance e ré ng en dé sanlet ag er sul, é zourne e chomas paralitiq, ha tpiement-cc c rns dehou en dout recour doh er Sant, aveit obtenein guei Douè dré é bedennou èr hùellaên ag é zroug hng er pardon ag é béhèd. Senoch e froltas é zourne guet ivje en doé benignét, ha quentèh é tas de vout èl aguênt. En Hermit santel- men e zclivras ehué hilleih a tlud positet guet en diaul, hag c rns hoah un nombre bras a virâcïeu arai. Er Sanl-mcn, pèhani e oé hrrnlet qucment dré é verlnycn ha dré é viracleu, e chomas én un taul goal-glan, ha sant Grégoèr, Escob n Dôtirs, pc gleuas laret é hé de verhuel, e zas quenléh d’er gùélet aveil en assts-tein èn é glinhuèd dehuéhan; mEcserhavouél e ras hemh santimantcrhet. Un aer goudé nia oè arriliue en Rscob, er Sant e rantas è inean de Zoué, ér Itlai fi79, oaidet a zen-uégucnd*vlai. En nomhre bras a dud en doè soulaget én é vuhè, hum nssâmblas aveit asstsiein èn é interremant: ne cessent a ouilein, a grial, cn t;i laret: < Tad santcl, perac en hun nbnn-donneL-liui? » Goudé é varliue, hilleih a viraclen e oé het hoah groeit ar è vè, ha Doué e ziscoas d’en dud er gouron a hloèr en doé accordet d’è servitour. Keflezlon. Douè en dès consolet er Vartirèd hag er bènitandèd écreis ou zour-manteu hag ou fcnigenneu. Dré im effèd ag c vadeleah-é en en dès groeit dehai innhoal ag er vuhc-mcn ul loden distér ag er pligeadnrieu e bre-pare tlehai én nean. Mar e htiès bet jamais er bonheur de joeissein cn hou pedenneu ag er honsolationeu*zé, hui c zelïe avouéein penaus en dareu e scùiliér é chervige Doué, c ra infmimant rriut a joé d’un inean santel, eit ne ra en treu caèrran tle servitcrion er bed. Ma ne huès quet jamaes goniet péh quen douce, péhquermad-é en Eutru-Doué eit er rc e zisprise er pltgeadurieu ag er bed, commancetahoèl bormcn; maeseit taulioat er pligeadur e zou é votit de Zoué, rct-é renonciein d'er pli-goadurieu trompus ag er bed. N'ellet quethum rejoeissein guet er bed ha guet Doué, ret-è renoncicin d’nnan pè d’en aral. Gotidc ma hitès hum reit ol dc Zoué, ma ne santet quet er honsoln-tioneu-zé, pèrc e lame gnet-n-emb a pe blige guct-oti, nc vèoh quet af-fliget n gnemeñt-cé. Douéen doé accordet d’oh en tloustérieu-zé avcit hou nccouragein d’er chervigc : ean 011 hime guet-n-oh, rfic ma hncs hum rantet indigne a nehai dré vanitè, pé drchou lisidantictl a brofutein ag é hra?ceu. Eit hon avantage-o èn hou consolc, hag eithou avantagc-é hoali è Inme guet-n-oli é gonsolationeu : unan e zou aveithou accouiagein t hag en aral c zou aveit hou htn