AR ER MEMB GOUIL.
Ton : Cheleuet ur Person.
Stouyet ar men deuhlin, m’hou ç’ador, ô men Doué,
Idan en apparanç cuhet é gùirioné ;
Me halon a béh caër idan oh zou soublet,
Rac pe sellan hou cloër é sempla me sperèd.
En deulegad, en dourn hag en téad e fari ;
N’en dès nameit er fé e zeliamb héli ;
Me grèd é ol er péh en dès laret men Doué,
N’en dès nitra surroh, ean é er huirioné.
Ar er groéz ne guhas meit é natur a Zoué,
É natur memb a zén e guh amen ehué ;
M’en hanàu reih neoah a vêg hag a galon
Hag avel el lair mat, me houlen er pardon.
Hemb gùélét èl Thomas gouli dôn hou costé,
M’hou ç’hanàu hemb arvar amen aveit men Doué ;
Groeit neoah ma credein a zé de zé sonnoh,
Ma crihuei m’espéranç ha m’hou cârein muyoh.
O Mistér e hra d’emb chongeal son ér halvér,
Bara biw, mâgadur mab-dén én é visér,
Aveit m’inean perpet revehet er vuhé,
Groeit ma cavou perpet én oh hé lehuiné.
O Jesus, me Salvér ha mamen a burtèd,
Me zou ur heih péhour, golhet-mé én hou coaid ;
Rac un dapen hemb quin ag er oaid-cé quer pur
E hel gùellat er bed ag é gouciadur.
O Jesus e huélan cuhet ér Sacremant,
Groeit ma hellein én oh imbér torrein me hoant ;
M’hou cùélein face-oh-face ér baraouis un dé,
Ha ma hrei er gùél-zé me joé ha lehuiné.
|
