| ◄ Ag er Pedènneu publiq | Ag er Sacrifice ag en Overèn | Éxplication ag er Pedènneu ha Ceremonieu ag en Overèn ► |
R Sacrifice ag en Overèn e zou en excellantan ag en ol pedènneu. Er guir Sacrifice é général e senèfi ol en actioneu a Religion, dré béré é ta mab-dén de hum offrein de Zoué ha de hum joéntein doh-t’ou ; èl mei pedein Doué, er mêlein, mirèt é Lezèn, er gontrition, en ævreu a visericord, hum zizobér ag un dra-benac a balamor de Zoué, &c.
Er guir Sacrifice é particuliér e senéfi en offrand ag un dra sansibl groeit de Zoué, eit bout distrugét pé changét eid é vrassan gloër hac inour.
Er Sacrifice e zou interior pé exterior. Er Sacrifice interior e zou en offrand e ramb de Zoué a hanamb hun hunan eit hum joéntein doh-t’ou, hac eit gobér ol é volanté. Ag er Sacrifice-ze é conz S. Paul a pe lar penaus Jetus-Chrouist en ur zonnèt ar en doar, e adressas d’é Dad Éternel er honzeu-men ag er Profæt David : Er Sacrificeu en dès offrét en dud eit ou féhedeu, n’en dint quel bet agréabl deoh ; nezè me mès larét : Chetui mé eit gobér hou volanté. Ya, men Doué, me venn hé gobèr, ha me zoug hou Lezèn ém halon. Ne rér er sort Sacrificeu-ze de Zoué, meid a p’er harér a uir galon.
Er Sacrifice exterior e zou en offrand ag un dra-benac sansibl, èl ma hoai guharal en offrand a lonnèt hac a einèt, hac èl mei bermen en offrand a Gorv hac a Oaid hur Salvér idan en aparanceu ag er bara hac er gùin. Mæs eid inourein Doué dré er Sacrificeu exterior, réd-è ma vou interior en offrand, de larèt-è, réd-è ma hum offrou er galon guet en dra sansibl e offrér de Zoué. Rac-ce ér goh Lezèn, er-ré e offrai Sacrificeu de Zoué, n’en inourènt quet, ma ne joéntènt guet ou offrand exterior, en offrand a nehai ou hunan hac a hou haranté. Èl-ce ehue er Grechénion péré e assist ér Sacrifice ag el Lezèn nehué, mar manquant a hum offrein int memb de Zoué, mériteu Jesus-Chrouist, péhani-zou offrét hac e hum offr ean memb dré zeourn er Belêg, e zou ur Sacrifice perpet agréabl de Zoué ; mæs action er Grechénion-ze, n’inour quet Doué : rac n’en inourér, é-mé S. Augustin, meid, a p’er harér. En offrand exterior e zeli bout perpet ur merche sincèr ag en dispositioneu a galon é quevir en Eutru-Doué.
N’en dès enta hanni exant a offrein de Zoué er Sacrifice interior ag é garanté. Rac Doué n’en dès hur hrouéét meid eit en inourein hac er glorifiein ; ha ne fehèmb quet en inourein hac er glorifiein, meit doh er harein a greis hur halon drès quemènt tra-zou ol.
Obligét-omb d’offrein ehue de Zoué ur Sacrifice-benac exterior : hac en diaulèt, revè S. Augustin, n’ou dès goulènnét Sacrificeu guharal guet er-ré ou adorai, nameit rac ma houiènt é ma obligét mab-dén d’offrein de Zoué ur Sacrifice-benac exterior. Er Sacrifice exterior e zou bet considérét guet en ol pobleu ag er béd, èl er moyand excellantan eit discoein de Zoué en dispositioneu a hur halon é quevir é Vajesté souveræn, ha n’eèll quet boud a Religion él léh n’en dès quet a Sacrifice exterior.
Mæs é petra é consist er Sacrifice él Lezèn nehué ? Quênt Lezèn Moyse peb-unan e oai libr d’offrein de Zoué er Sacrifice e gavai jaugeaplan eit en inourein. Abel e offrai é lonnèt gùellan : Caïn e offrai ag er péh, e æstai : Melchisédech e offras bara ha gùin é Sacrifice. Ér goh Lezèn Doué e ras d’er Juivèt regleu certæn eid er Sacrificeu hac eid er péh e zeliènt offrein. Mæs èl ne oai quet possibl, èl ma lar S. Paul, ma vezai bet distannét colèr en Eutru-Doué guet goaid el lonnèt-hont e offrait dehou, Jesus-Chrouist en dès dismantét er Sacrificeu-ze hac ou homprênét ot én hani en dès offrét ar er Groès, hac e zou continuét ar en Autærieu partout ér Grechéneah.
Ne hum abusehèmb quet amen de gonz a Sacrificeu er Juivèt : assès-è ma houiehait é hoènt ol er squèd hac er figur a Sacrifice Jesus-Chrouist, ha ne oènt agréabl de Zoué meid é quemènt ma hoènt offrét tehou guet er santimanteu ag ur galon humiliét, ha guet ur Fé bihue ér Messi e ortai er Juivèt, hac e oai represantét ha burhud offrét dré er Sacrificeu-hont. Gobér injur de Jesus-Chrouist vehai, chongeal bermen é heèllér inourein Doué dré ne vern pèh Sacrifice dihaval doh en hani en dès-ean instituét, hac e vou continuét én Ilis beèd er fin ag er béd.
Er Sacrifice ag en Overèn e zou enta er Sacrifice a Gorv hac a Oaid précius Jesus-Chrouist, e offr Jesus-Chrouist hac en Ilis de Zoué dré zeourn er Velean, idan en aparanceu ag er bara hac er gùin, eit continuein ha represantein er Sacrifice ag er Groès : pé, èl ma lar er Hatechén, en Overèn e zou er Sacrifice ag er Groès offrét a nehué én ur fæçon n’en dès quet a Oaid scùillét.
En Overèn e zou ur gùir Sacrifice : rac dré er guirieu ag er Gonsecration e brononce er Belêg é Hanhue Jesus-Crouist, er sustance ag er bara e zou changét ér sustance a Gorv bur Salvér, hac er sustance ag er gùin ér sustance ag é Oaid. En Overèn e zou er Sacrifice ag Groès offrét a nehué ; rac én eil hac éguilé en hum gav er memb Sacreficatour hac er memb Hosti, dré ma hum offr Jesus-Chrouist ar en Autær dré zeourn er Belêg, quer gùir èl m’en dès hum offrét ar er Groès.
Jesus-Chrouist en dès instituét er Sacrifice-ze én noz ma hoait doh er gùêrhein, doh en trahissein, é complodein el laquad d’er marhue. Nezè é ras pouvoër d’en Apostolèt ha d’er Velean ar ou lerh, d’obér er péh en doai-ean groeit, ha d’offrein er Sacrifice èl m’en doai-ean offrét ; ha penaus-benac ma larér en Overèn én un afin a léhieu ér memb momand, n’en dès neoah meid ur memb Sacrifice, péhani-zou er Sacrifice ag er Groès continuèt ha représantét dré bep-Overèn : rac n’en dès partout meid er memb Sacrificatour hac er memb Hosti.
Ér goh Lezèn boud e oai Sacrificeu a adoration, Sacrificeu a drugairé, Sacrificeu é remission ag er péhedeu, ha Sacrificeu a oulèn ; él Lezèn nehué er Sacrifice ag en Overèn é hunan e gomprên ol Sacrificeu er Juivèt, hac instituét-è eit rein demb er moyand caërran hac excellantan e fehai boud : 1.° eid adorein Doué quemènd èl ma véritt boud adorét ; 2.° eit en trugairicad, quemènd èl ma teli bout trugairicaït ; 3.° eit gobér satisfaction antiér d’é justice, èl ma teli bout groeit ; 4.° eit goulèn guet-t’ou er secourieu e zou necessær demb revè er horv ha revè en inean.
1.° A hanamb hun hunan n’en domb quet capabl d’adorein Doué èl er Mæstr a guemènt tra-zou ol, na d’en inourein quemènd èl ma véritt : mæs dré er Sacrifice ag en Overèn Jesus-Chrouist Doué ha Dén e hum offr hoah bamdé d’é Dad Éternel aveid-omb, èl m’en dès hum offrét ar er Halvær, ha ni e hum offr ehue dré d’ou ha guet-t’ou eid hanèuein en ol droæd, puissance hac otorité en dès Doué ar-n’amb hac ar guemènt tra-zou crouéét.
2.° Doué en dès reit demb hac e ra hoah bamdé, peb sort græce, secour ha bénidiction revè er horv ha revè en inean. Penaus vehai demb-ni en trugairicad quemènd èl ma véritt ? N’hun nès nitra a hanamb hun hunan de bresantein dehou. Mæs ni hun nès d’offrein dehou aveid-omb dré zeourn er Belêg, er Sacrifice a Gorv hac a Oaid Jesus-Chrouist é Vab carantéus : èl-ce ni hun nès gùel moyand d’en trugairicad, eit pe vehèmb mæstr ag en ol treu crouéét ha m’ou offrehèmb ol dehou én un taul é trugairé ag er vad en dès groeit temb hac e ra hoah bamdé.
3.° Méritét hun nès er bouis a golèr hac a vangeance hun Doué : ne fehèmb quet hun hunan gobér satisfaction antiér d’é justice eit hur péhedeu. Mæs er Sacrifice ag en Overèn en dès ur briz hemb som eit distannein colèr hun Tad, eid arrest é vangeance, eit désarmein é justice, a pe offramb dehou Corv ha Goaid adorabl é Vab, péhani e hum laqua bamdé ar en Autær itré é justice ha ni, hac e offr hoah bamdé er méritt ag é Bassion eit satisfaction aveid-omb. Ne oulèn guenemb meit ma hassistehèmb ér Sacrifice-ze guet contrition ha guet er santimanteu en doai el Lair mat doh er Groès.
4.° Dobér hun nès a græceu hac a bep-sort secourieu ér vuhé-men : n’eèllamb receu nitra guet Doué meit dré Jesus-Chrouist : rac-ce én Overèn ni e offr d’en Tad Éternel é Vab carantéus, eit goulèn dré-d’ou ha guet-t’ou en ol græceu ha secourieu a béré en hun nès dobér, pé ni ou goulèn aveid er-ré-ral.
El-ce ni e gav én un taul ér Sacrifice ag en Overèn er moyandeu excellantan d’adorein Doué, d’en trugairicad, de dènnein ar-n’amb é visericord, (en Overèn cleuét guet Fé e véritt demb er remission a hur péhedeu veniei, hac en dispositioneu necessær eit hur boud ér Sacremand a Bénigèn er pardon a hur péhedeu marvel), ha d’hur boud er secourieu necessær, non pas hemb quin aveid-omb, mæs memb aveid-er-ré-ral. Rac er Sacrifice e zou offrét eid en ol dud, é spécial eid er Fidelèt bihue ha marhue, de larèt-è, e zou hoah ar en doar, pé e zou ér Purgatoër. Rac a fæd er-ré-zou én ihuern, ou foénieu e zou éternel, ha ne fehènt quet bout bèrreit na bihanneit.
Offrein e rér er Sacrifice aveid er-ré vihue, eit goulèn guet Doué conversion er béherion, perseverance er-ré just, salvedigueah en ol, hac er moyandeu neeessær de bep-unan eit gounid er Baraouis. En offrein e rér eid en ineanneu ag er Purgatoër, eit ma pligeou guet Doué ou soulagein én ou foénieu hac ou zènnein guet-t’ou d’er joyeu éternel.
Ul lod vad a pe recommandant Overènneu eit ou ré dreménét, e fal dehai perpet ma vou larèt en Overèn a Requiem, guet er chonge ou dès é ma profitaploh eid er-ré varhue un Overèn larét guet un Orlemant du, eid unan larét guet un Orlemant ag ul lihue-aral. En dud-ce e hum dromp a vras : el lihue ag en Orlemant ne change nitra én Overèn, ha quer clous é pedér én ur Overèn-aral, èl é unan a Requiem, eid er-ré varhue e zezirér é particuliér recommandein de Zoué.
Er Sacrifice ag en Overèn n’en dai offrét meit de Zoué hemb quin : rac-ce a pe larér, Overèn S. Pierr, Overèn S. Yehàn, Overèn er Uériès, Overèn er-ré varhue, &c., n’en dai quet larét é hoffrér er Sacrifice d’er Sænt-ce : quemènt-ce ne senéfi nameid en Overèn e offrér de Zoué dé ou Gouïl, hac é péhani é hadressér dehai é particuliér er pedènneu e larér quênd er Sacrifice ; just èl ma hanhuér Overèn er-ré varhue, en hani e larér guet Orlemanteu du, hac é péhani é pedér e spécial eid er-ré treménét. Mæs é gurionné ol en Overènneu e larér ne vern de bèh dé durand er blæ, e zou offrét de Zoué hemb quin é mimoër ag er Sænt, eid er Fidelèt bihue ha marhue. Èl-ce en Overèn e zou Sacrifice en Ilis antiér. Jesus-Chrouist er pèn a nehi, e offr er Sacrifice : en Ilis e zou ar en doar, de larèt-è, en assamblé a Fidelèt Crechénion, e hum joéntt guet Jesus-Chrouist eit en offrein guet-t’ou : hi e hum joéntt ehue guet en Ilis e zou én Nean ; hac èl-ce er Fidelèt hac er Sænt joéntét assambl guet Jesus-Chrouist e oulèn guet Doué misericord eid en Ilis e zou ér Purgatoër.
A fæd en Orlemanteu hac en dillad e chervige de larèt en Overèn, ni hun nès larét petra e represantant, en un éxpliquein er ceremoni ag en Urheu. Eèllein e rér hoah gobér ar nehai reflexioneu devod. Par exampl :
En Amit e eèll bout considérét èl er figur ag er mouchèd e laquas er Soudardèt ar face hur Salvér, a pe stouyènt ital é dreid eid gobér goab a nehou.
En Aub e represantt er saï-uèn e oai bet reit de Jesus é ti Herod, eit ma vezai bet seèllét èl ur foll.
Er Hordon e represantt er gordèn guet péhani é hoai bet garrottét ér Jardrin-Olivèt.
Er Manipul, péhani ne oai a gommance meid ur mouchèd e laquait ar vréh er Belêg eit chervige dehou de dorchein é zeourn, e eèll bout considérét èl er figur ag er gordèn guet péhani é hoai bet staguét deourn Jesus doh er pilær én é Flagellation.
Er Stol e represantt er gordèn e oai bet laqueit é quêrhèn goug Jesus eit monèt d’er Halvær ; hac er Gasul, er Groès ponnér e oai bet laqueit ar é ziscoai.
Er Chapeu, péré a gommance ne oènt meit mantelleu e zougait ér Prehecion, a pe rai glàu, e eèll bout considérét èl er figur ag er vantèll ru e oai bet laqueit ar ziscoai Jesus a pe oai bet discoeit d’er bobl.
Er Gasul a gommance ne oai quet feutét èl mei bermen. Groeit oai ér mod guet ur sah, nameit ur feutt e oai d’er hlué eit passein er pèn. Hé zronsein e rait ar zivréh er Belêg a pe oai requis tehou en doud é zeourn libr, hac a va-ze é ma deit er mod e uelamb hoah bermen, de sehuel er Gasul, a pe sàu er Belêg en Hosti.
Hum chervigein e rér én Overèn a Orlemanteu gùéh ag ul lihue, gùéh ag ul lihue-aral, revè er Misterieu, pé er Sænt e inourér. Par exampl, er-ré e lar er Breviér Parisiein, e hum chervige a Orlemanteu gùèn eit Misterieu glorius hur Salvér, eit Gouilieu èr Gùériezèt, &c. A Orlemanteu ru eit Sul er Pantecoust hac er Sulieu-aral beèd en Avènd, eit Gouïl er Sacremant ha Gouïlieu er Vartirèt. A Orlemanteu violèt eid en Avènd, eid en déieu a bénigèn, eit Gouïlieu er Sænt Menéh ha Belean, hac er-ré en dès bihuét ér stad a Briedereah. A Orlemanteu gùerh eit Gouïlieu er Sænt Pabèt hac Éscobèt. A Orlemanteu lihue ludu eid er Hoaris ; hac a Orlemanteu du guet ur vordèn ru eid er Bassion. En ol e ouair é ma libr en Ilis de changein hé reglemanteu a fæd er sort treu-ze, hemb touchal doh er sòl ag er Religion.
A fæd en dispositioneu guet péré é ma rét assistein én Overèn, éxpliquét hun nès ind assès én eil a Ourhæmeneu en Ilis.